lunes, 10 de diciembre de 2012

Començant el Nadal amb classe!

10/12/2012

Galeries Lafayette, 9ème Arrondissement, Paris.


Impactant no? Així és com es presenta aquest any la façana d'aquesta popular cadena de botigues francesa.  Avui em trobo a Galeries Lafayette, que vindria a ser una mena de "El Corte Inglés" però molt a lo bestia.  Quan dic "a lo bestia", em refereixo, naturalment, a que és un lloc per rics. No us penseu que és com "El Corte Inglés" no, quan veieu les fotos entendreu el perquè.

Aquest és el seu local central, situat en ple centre de París al costat de Opéra. Però fem-hi una ullada per dins!



Com podeu veure a les fotos, podria colar perfectament per la planta baixa del Corte Inglés de plaça Catalunya. Però no, ara entendreu el perquè:


Aquest és el seu aspecte habitual, més propi del teatre del Liceu, que no pas d'uns grans magatzems. I com és Nadal, no hi podia faltar el típic arbre:




Dit i fet: arbre de nadal de Swarovski. Ara entendreu que no són uns simples grans magatzems, sinó que aquí es mou una quantitat de diners increïble! I és que París, és una ciutat per milionaris!

-----------------------------------------------------------------
Versión en español:

-Foto1

¿Impactante no? Así es como se presenta este año la fachada de esta popular cadena de tiendas francesa. Hoy me encuentro en Galeries Lafayette, que vendría a ser una especie de "El Corte Inglés" pero muy a lo bestia. Cuando digo "a lo bestia", me refiero, naturalmente, a que es un sitio para que los ricos se dejen el dinero. No os penséis que es como "El Corte Inglés" no. Cuando veáis las fotos entenderéis el porqué.

Este es su local central, situado en pleno centro de París al lado de Opéra. ¡Vamos a verlo por dentro! 

-Fotos2,3

Como podéis ver en estas fotos, podría colar perfectamente por la planta baja del "Corte Inglés" de plaza Cataluña. Pero no, ahora entenderéis por qué.

-Foto4 

Éste es su aspecto habitual, más propio del teatro del Liceu que no de unos grandes almacenes. Y como es Navidad, no podía faltar el típico abeto:

-Fotos5,6,7

Dicho y hecho: árbol de Navidad de Swarovski. Ahora entendéis por qué no son unos meros grandes almacenes. ¡Aquí se mueve una cantidad de dinero increíble! ¡Y es que París es una ciudad hecha para millonarios!

miércoles, 28 de noviembre de 2012

Marché de Noël!

28/11/2012

Avenue des Champs-Élysées, 8ème Arrondissement, Paris

Després d'uns dies sense gairebé temps i amb la ressaca de les eleccions catalanes encara present, torno a actualitzar i aquest cop parlant sobre els Champs-Élysées (que ja tocava parlar d'un lloc molt conegut).


Bé, la veritat es que no parlaré de les botigues més cares que t'hi pots trobar, el diners que et pots deixar o què hi pots fer. Com dintre d'un mes ja és Nadal i sembla ser que cada cop les llums les encenen abans, Paris, ciutat del consumisme per excel·lència, no en podia ser menys.


Toca parlar del Marché de Noël, que cada any muntent a la part "baixa" de l'avinguda on hi ha els parcs, per ser més exactes, entre les places Concorde i el Rond-Point des Champs-Élysées. En aquestes dates, t'hi trobaràs una pila de paradetes, on hi pots trobar de tot: pa, formatge, embutits, joguines, paranoies rares... 







A les fotos podeu veure entre d'altres, un lloc on t'imprimeixen el teu nom en xocolata i després tel pots menjar, una botiga de pernils que les de Vic no tenen res a envejar o una botiga plena de nines russes. També hi havien les típiques parades on pots comprar figuretes pel pessebre o joguines pels nens.


S'hi estarà tot el Nadal (per si voleu anar-hi). També han muntat una sínia al fons! Aquest any sí que he de pujar!

-------------------------------------------------------------
Versión en español:

Después de unos días sin tiempo apenas y con la resaca de las elecciones catalanas encara presente, vuelvo a actualizar y esta vez, hablando sobre los Champs-Élysées (que por otra parte, ya era hora de hablar de un lugar conocido).

-Foto1

Bueno, la verdad es que no voy a hablar de las tiendas más caras que puedes encontrar, el dinero que te puedes dejar o qué puedes hacer allí. Como dentro de un mes ya es Navidad, y parece ser que cada vez las luces las encienden antes, París, ciudad del consumismo por excelencia, no podía ser menos.

-Foto2

Es hora de hablar del Marché de Noël, que cada año montan en la parte "baja" de la avenida donde están los parques, paras ser más exactos, entre las plazas Concorde y Rond-Point des Champs-Élysées. En esta zona, podréis encontrar un montón de paradas, donde puedes encontrar casi de todo: pan, queso, embutidos, juguetes, cosas extrañas...

-Fotos3,4,5,6,7,8


En las fotos podréis ver entre otras cosas, un sitio donde te imprimen tu nombre en chocolate y luego te lo puedes comer, una tienda de embutidos que las de Vic no le tienen nada a envidiar o una tienda llena de muñecas rusas. También hay las típicas paradas de figuras del belén o juguetes para los niños.

-Foto9

Estará hasta bien pasadas las navidades (por si queréis ir). ¡También han montado una noria al final. Este año sí que tengo que subirme!


martes, 20 de noviembre de 2012

Votant en la distància!

20/11/2012

Paris.

Demà acabarà el plaç per votar des de l'estranger. Tot i això, ja fa uns dies que vaig votar per les properes eleccions al parlament de Catalunya. Però per poder votar, vaig haver de perdre la meitat d'un matí anant al consulat espanyol per fer la sol·licitud de vot per correu. Desprès de rebre una bronca per no haver-me'n inscrit al consulat l'any passat quan vaig arribar, ja que si em passa quelcom, és responsabilitat de l'estat (dubto bastant que t'ajudin a un país tan a prop d'Espanya), em van tramitar els papers.


Sorprenentment, van arribar a temps i vaig poder votar per correu, (estrany en la burocràcia espanyola). Tot i que, desprès de veure com de fragmentada està Catalunya i les burrades que arriben a dir uns polítics i uns altres per captar vots, em demano si servirà d'alguna cosa. De totes maneres, i ara més, és important fer-ho! 


D'altra banda, això és l'oficina postal central de París. Situada en ple centre, com a curiositat, allà hi pots anar qualsevol dia a qualsevol hora. Et pots presentar un divendres a les 5 de la matinada que estarà oberta. De fet, pel que es veu, el darrer dia de fer la declaració de la renta a França, s'hi formen cues monumentals!

---------------------------------------------------------------------
Versión en español:

Mañana acabará, el plazo para votar desde el extranjero. Aunque ya hace unos días que fui a votar para los próximas elecciones al parlamento de Cataluña. Pero para poder votar, tuve que perder la mitad de una mañana yendo al consulado español para hacer el trámite pertinente. Después de recibir una bronca por no haberme inscrito el año pasado cuando llegué; ya que si te pasa algo es responsabilidad del estado (aunque dudo bastante que te vayan a ayudar estando tan cerca de España), me tramitaron los papeles.

-Foto1

Milagrosamente, llegaron a tiempo y ya he podido votar (extraño en la burocracia española). A pesar de ello, después de ver cómo de fragmentada está Cataluña y de las burradas que llegan a decir unos y otros políticos para captar un puñado de votos, me pregunto si servirá de algo. De todos modos, y ahora más, creo que es importante hacerlo.

-Foto2

Por otro lado, esto es la oficina postal central de París. Situada en pleno centro, cabe destacar como curiosidad, que puedes ir a cualquier hora cuando te dé la gana. O sea, que te puedes presentar un viernes a las 5 de la madrugada que estará abierta. De hecho, por lo que se dice, en el último día para hacer la declaración de la renta en Francia, ¡se forman colas monumentales!

lunes, 12 de noviembre de 2012

Cap de setmana... ÈPIC!

12/11/2012

Paris

Memorable. D'aquesta manera podria qualificar el que he viscut al costat d'aquests tres grans cracks!


D'esquerra a dreta: Toni Llorens, Marc Virgili i Lluís Huguet, us he de donar les gràcies per aquest finde que segurament, ha sigut un dels millors des de que sóc a París. Aprofitant que els dos Tonis vivim a París, en Lluís i en Marc ens han vingut a veure per passar el finde, la nit de divendres començava bé: dins d'una coneguda discoteca parisina, no sense tenir alguns petits problemes al principi. 

Tot i que no tot va ser festa: dissabte va ser el dia de turisme:


No podien faltar les típiques fotos mítiques quan un ve a París:


Després de visitar el Moulin Rouge, vam fer la pujadeta a Montmartre. Fent una prèvia a una botiga per comprar raïm (vegeu la bossa de l'altre Toni). 


Després d'uns mesos separats, ens vam poder posar al dia de tot. Òbviament, no hi van poder faltar les converses surrealistes de tot tipus, des d'estudis fins als trencaclosques mentals i els riures assegurats. I un cop visitat Montmarte, vam anar a fer l'indi a l'Arc de triomf.





I és que caminar havent dormit 6 hores només, esgota a qualsevol. Però, el raïm sempre està omnipresent si et dius Toni Llorens.

Un cop acabada la visita, vam tornar a casa per sopar i preparar-nos per una altra nit de festa. Després de sortir tard, que no ens deixessin entrar a una discoteca mig buida per ser 4 nois (ja ho explicaré això un dia), intentar colar-nos de totes les maneres, vam acabar a una altra intentant entrar parlant amb un porter molt simpàtic. Quan en ple minut 90 ens veiem fora de combat i dormint, es va produir la remontada deixant-nos entrar. I de quina manera!


Amb ampolla inclosa. La resta de la nit va ser massa èpica i de ben segur que la recordarem durant molt temps, tot i que alguns més que d'altres!


Per acabar, una foto amb lo més típic de París però només podent dir una paraula: Gràcies!

De ben segur que ens veurem aviat a Delft!

--------------------------------------------------------------------------------
Versión en español:

Memorable. Con esta palabra ya tengo suficiente para describir este finde en París al lado de estos 3 cracks!

-Foto1

De izquierda a derecha: Toni Llorens, Marc Virgili i Lluís Huguet, os tengo que dar las gracias por este fin de semana que seguramente, ha sido uno de los mejores desde que estoy en París. Aprovechando que los Tonis estamos estamos viviendo en París, Lluís y Marc han venido a vernos para pasar el finde. La noche del viernes comenzaba bien previendo lo que sería un fin de semana enorme: en una discoteca parisina, no sin antes tener algunos pequeños problemas al principio.

¡Aunque no todo fue fiesta! El día siguiente tocaba hacer turismo.

-Foto2

No podían faltar las típicas fotos con las cosas conocidas de París:

-Foto3

Después de visitar el Moulin Rouge, hicimos la subidita a Montmartre. Haciendo una parada previa en una tienda para comprar uvas (fijaros en la bolsa del otro Toni).

-Foto4

Tras meses separados, nos pudimos poner al día de todo. Obviamente, no pudieron faltar las grandes conversas surrealistas de todo tipo con las risas aseguradas. Una vez visitado Montmartre, tocaba pasearse por el Arco del triunfo.

-Fotos5,6,7,8

Y es que caminar habiendo dormido sólo 6 horas, cansa a cualquiera. Pero, las uvas siempre estarán omnipresentes si te llamas Toni Llorens.

Una vez acabada la visita, volvimos a casa para cenar y prepararnos para otra noche de fiesta. Después de salir tarde, que no nos dejasen entrar en una discoteca medio vacía por ser 4 chicos (ya explicaré esto un día) e  intentar colarnos de todas las maneras, acabamos en otra intentando entrar hablando con un portero muy simpático, que tampoco nos quería dejar entrar por ser todo chicos. Aunque cuando ya nos veíamos en el minuto 90 durmiendo en casa, se produjo la remontada y nos dejaron entrar. ¡Y de qué modo!

-Foto9

¡Con botella incluida! El resto de la noche fue tan épico que seguramente la recordaremos durante mucho tiempo, ¡aunque algunos más que otros!

-Foto10

Para acabar una foto con lo más típico de París, pero con una palabra: ¡Gracias! 

¡Nos vemos por Delft muy pronto!

domingo, 4 de noviembre de 2012

Óssos berlinesos!

04/11/2012

Champ-de-Mars, 8ème Arrondissement, Paris


Com podeu veure, l'entrada d'avui tracta sobre aquests simpàtics óssos que podem trobar a Berlin. Però no, no és que se m'hagi anat l'olla i hagi anat a la ciutat alemanya aquest cap de setmana. És al bell mig de París. Potser les següents fotos us ajuden a saber on em trobo.




Doncs em trobo al Champ-de-Mars davant de la Torre Eiffel. Però, què coi foten aquest óssos aquí quan son típics de Berlin? Bé, es tracta d'una exposició itinerant que volta pel món la qual promou la tolerància, la comprensió i la pau entre cultures. De fet, cada ós simbolitza un país i estan decorats amb quelcom típic del seu lloc d'origen. A sota en podeu veure més:







Aquesta és una petita mostra de tots els que hi havien. Com hi havien més de 150, n'he fet fotos als més representatius. A veure si endevineu els que he ficat!


Per acabar, us deixo amb la foto de l'ós que representa a Espanya. M'ha sorprès gratament que no fos un toro o quelcom semblant i que estigués inspirat en Gaudí. Com a Barceloní que sóc m'agrada veure la meva ciutat representant al meu país!

-----------------------------------------------------------------------------------------------------
Versión en español:

-Foto1

Como podéis ver, la entrada de hoy trata sobre estos simpáticos osos que podemos encontrar en Berlín. Pero no, no es que se me haya ido la cabeza y me haya ido a la ciudad alemana este fin de semana. Esto está en pleno corazón de París. Quizás las siguientes fotos os ayuden a saber dónde me encuentro.

-Fotos2,3,4

Pues bien, me encuentro en Champ-de-Mars delante de la Torre Eiffel. Pero, ¿qué hacen estos osos aquí cuando son típicos de Berlín? Se trata de una exposición itinerante que da la vuelta al mundo la cual promueve la tolerancia, la compresión y la paz entre culturas. De hecho, cada oso simboliza a un país y están decorados con alguna cosa típica de su lugar de origen. Debajo, podéis ver unas cuántas más:

-Fotos5,6,7,8,9,10

Esta es una pequeña muestra de todos los que habían. Como eran más de 150, he hecho fotos a los más representativos. ¡A ver si adivináis los que he puesto!

-Foto11

Para acabar, os dejo con la foto del oso que representa a España. Me ha sorprendido gratamente que no fuese un toro o algo parecido y que estuviese inspirado en Gaudí. Como barcelonés que soy me gusta ver a mi ciudad representando a mi país.

lunes, 29 de octubre de 2012

Comprant històries a través d'idiomes!

29/10/2012

Voltants de la Fontaine Saint-Michel, 5ème Arrondissement, Paris

Com podeu veure, avui he ficat voltants de la Fontaine Saint-Michel. No vol dir res extrany, simplement es per indicar que no parlaré avui de la famosa font. Ja ho faré més endavant. Dissabte passat vaig anar a comprar un parell de coses a aquest lloc que està al costat:


Com podeu veure és una llibreria. Ara bé, no és una qualsevol. En aquesta cadena de llibreries anomenada "Gibert Jeune" hi podeu comprar qualsevol tipus de llibre. 


En aquesta llibreria, que data del segle XIX, hi podem trobar de tot: des de llibres tècnics, passant per novel·les en  l'idioma que vulguis fins a arribar als llibres de llengües.


Aquí en podeu veure un exemple del que us podeu trobar: "Je parle espagnol comme un(une) cochon(ne)." Només dir-vos que "cochon" vol dir porc en català. Imagineu-vos les classes d'expressions que s'hi podien trobar. No sé què pensar ja que per una banda fa gràcia però per l'altra si aquesta és la imatge que dona el castellà... en fi, anem bé. 

I bueno, vet aquí el que vaig comprar:


Un llibre de gramàtica anglesa que bona falta em fa si no vull que el francès se'm mengi l'anglès. L'altre llibre el vaig comprar ja que en una de les meves idees no gaire normals que he tingut, m'he plantejat seriosament aprendre rus, encara que siguin els fonaments. ¿El motiu? Ben simple, des de que vaig arribar a França, m'he adonat de la importància de conèixer i saber parlar diferents llengües. He descobert que m'encanta cada cop més descobrir i aprendre idiomes nous, encara que siguin nocions molt bàsiques. Del rus ja conec prou bé l'alfabet i el puc anar llegint, tot i que no tingui ni idea de lo que vulgui dir. Veurem com acaba la cosa!


Per acabar i després de mes i mig ja tinc tele amb internet a casa! Prometo més actualitzacions més sovint!

--------------------------------------------------------------------------------
Versión en español:

Como podéis ver, hoy he puesto alrededores de la Fontaine Saint-Michel. No quiere decir nada raro, simplemente es para indicar que no hablaré hoy de esta fuente. Ya lo haré más adelante. El sábado pasado, fui para comprar un par de coses en este sitio que está al lado:

-Foto1

Como veis en la foto, es una librería. Ahora bien, no es una cualquiera. En esta cadena, llamada "Gibert Jeune" podéis comprar cualquier tipo de libro.

-Foto2

En esta librería, que data del siglo XIX, encontraréis de todo: desde cosas bien técnicas, pasando por novelas, hasta libros de idiomas o literatura en la lengua que queráis.

-Foto3

Aquí podéis ver un ejemplo de lo que os podéis encontrar: "Je parle espagnol comme un(une) cochon(ne)." Solamente deciros que "cochon" es cerdo en español. La cosa hace gracia, lo que no sé si reírme ya que si esta es la imagen que damos en España con el español... bueno, vamos bien.

Y esto es lo que compré:

-Foto4

Un libro de gramática inglesa que buena falta me hace si no quiero que el francés se empiece a comer otra vez mi inglés. El otro libro lo compré en una de mis ideas inverosímiles que he tenido: me he propuesto seriaamente aprender ruso, aunque sólo sean los fundamentos. ¿El motivo a tal hazaña? Des de que llegué a Francia que descubrí la importancia de saber idiomas, hasta entonces siempre había pasado bastante y ahora me he dado cuenta de que cada vez me gusta más aprender y descubrir cómo funcionan idiomas nuevos. Del ruso ya me conozco bastante bien el alfabeto y lo puedo ir leyendo, aunque no tenga ni la más remota idea de lo que quiera decir. ¡Veremos cómo acaba la cosa!

-Foto5

Para acabar y después de mes y media de espera, ¡ya tengo tele con internet en casa! ¡Prometo actualizar más a menudo!

lunes, 22 de octubre de 2012

Golpe cabeza... es súper efectivo!

22/10/2012

Rue Saint-Martin, 3ème Arrondissement, Paris

Després d'un finde intens, avui he anat al centre després de treballar a comprar una mica de roba ja que, com no tornaré a Barcelona fins al desembre he de comprar-ne una mica. Bé, el cas es que aprofitant que estava allà m'he apropat a aquest carrer per presentar una cosa bastant curiosa.



Com podeu veure és el carrer que passa pel centre Pompidou. L'entrada d'avui no va dedicada a aquest museu d'art contemporani, que per altra banda l'únic interessant que té (en la meva opinió) és el mirador, ni als grans tubs blancs que provenen d'un pàrquing. No, no va d'això, cal apropar-se i fixar-se una mica més en el centre de la plaça.


Aquí ho teniu! El cop de cap de Zidane a Materazzi a la final de la copa del món de futbol al 2006, possiblement el més famós de la història, fet una estàtua. El cas es que hi porta allà vàries setmanes i es veu que molts presidents de clubs francesos la volen treure. El cas es que és ben curiós veure això aquí tenint en compte tot el rebombori que va causar i que precisament no deixa en ben lloc al astre francès.


Com podeu veure, el grau de detall fa por...

Canviant d'esport ja puc dir que ja el tinc aquí!


És la meva nova llicència d'Handbol del Versailles Handball Club.  Encara que hi fiqui jugador, sóc àrbitre, i després d'un any i mig sense xiular cap partit, la setmana ho vaig tornar a fer però aquest cop en terreny francès ja com àrbitre de la federació francesa. Sí és una mica extrany això de que l'àrbitre pertanyi a un club i no a una federació, però ja ho explicaré tot més endavant. Qui m'ho havia de dir fa 4 anys quan vaig començar camins que acabaria fent aquest tipus de coses!

Per cert! Gràcies a tots els que aneu llegint el blog! A la darrera entrada vaig superar les 100 visites!
---------------------------------------------------------------------
Versión en español.

Después de un finde intenso, hoy he ido al centro al salir del trabajo para comprar un poco de ropa ya que. como no volveré a Barcelona hasta el diciembre tengo que comprar alguna cosa. Bueno, el caso es que aprovechando  que estaba allí me he acercado a esta calla para presentaros una cosa bastante curiosa.

-Fotos1,2

Como podéis ver es la calle que pasa delante del centro Pompidou. La entrada de hoy no va dedicada a este museo de arte contemporánea, que por otro lado lo único interesante que tiene (en  mi opinión) es el mirador, ni a los grandes tubos blancos que son los extractores del párking. No, no va de eso, nos tenemos que acercar y prestar un poco más de atención al centro de la plaza.

-Foto3

¡Aquí lo tenéis! El famoso cabezazo de Zidane a Materazzi en la final del mundial del 2006, seguramente el más famoso de la historia, convertido en una estatua. El caso es que lleva allí unos cuantos días y por lo que dice el Marca, muchos presidentes de clubes franceses la quieren quitar. La cosa es que es bien curioso ver esto, teniendo en cuenta todo el follón que causó y que precisamente no deja en buen lugaar al astro francés.

-Foto4

Como podéis ver el grado de detalle es espeluznante.

Cambiando de deporte, ya la tengo aquí.

-Foto5

¡Ess mi nueva licencia de Balonmona del Versailles Handball Club! Aunque ponga jugador, soy árbitro. Sí es raro que el árbitro pertenezca a un club y no a la federación, pero ya hablaré un día de eso. Finalmente, después de casi año y medio sin arbitrar ningún partido, lo he vuelto a hacer, pero esta vez en terreno francés y como árbitro de la federación francesa. ¡Quién me lo iba a decir hace cuatro años, que acabaría haciendo estas cosas!

¡Por cierto! Gracias a todos los que vais leyendo mi blog. ¡En la última entrada tuve más de 100 visitas!

viernes, 19 de octubre de 2012

Foyer espagnol!

19/10/2012

École des Ponts, Champs-sur-Marne, 77

Bé, al darrer post havia dit que parlaria una mica de la festa. Bueno, no és ben bé una festa parisina però explicaré com ens ho montàvem una mica l'any passat dins la uni per distreure'ns dels tant estressants cursos: el famós Foyer. 

Incís, pels que no sapigueu prou francès com per conèixer el significat de la paraula foyer, cal dir que no és una cosa extanya de la que pogueu mal pensar. En català, no vol dir res més que "llar". 



Aquest lloc tan singular, que podeu trobar a qualsevol Grande École francesa és una mena de bar amb cerveses a 20 cèntims que mai paga ningú. El de la nostra escola obre dilluns i dimecres de 11 a 1 de la matinada. Sí, ho heu llegit bé, i allà és on ens hi trobàvem per discutir com havia anat el dia, parlar amb francesos i fer una mica de vida social.

A vegades, feiem foyers temàtiques de diferents països i com podeu veure a la foto aquesta setmana la organitzaven espanyols d'un any menys, i sí, els molt motivats que som, hi vam anar per fer ambient. Penjo unes quantes fotos per que, us feu una mica idea de com va ser:





Com podeu veure, hi havia bastant ambient i coses tan típiques com la sangría i la tortilla de patata no hi van poder faltar. També repartien banderetes espanyoles que més d'un no es volia posar i va acabar fotografiat amb una d'elles. La foto la tinc, lo que m'han censurat de mala manera i no me la deixen posar.


Com podeu veure, no anava en conya lo de la sangria i les begudes.


Per si algú no s'ho creia i pensa que és una broma, aquí podeu veure la foto dins l'escola.


Per acabar, foto simpàtica d'en Pablo i en Ramon demostrant el seu "bon rollo" davant l'escola. A diferència d'altres persones que em censuren innecessàriament les fotos.

I bueno per acabar, ja puc dir que diumenge debuto oficialment com a àrbitre! Prometo més actualitzacions!

---------------------------------------------------------------------------------
Versión en español:

En el último post dije que hablaría un poco más de la fiesta. Bueno, esto no es bien bien una fiesta parisina pero explicaré como nos lo montábamos el año pasado dentro de la uni para distraernos de los tan estresantes cursos que teníamos: el famoso foyer.

Inciso, para los que no sepáis suficiente francés como para conocer el significado de la palabra foyer, hay que decir que no es una casa rara de la que podáis mal pensar. En castellano no quiere decir nada más que "hogar".

-Foto1

Este lugar tan singular, que podéis encontrar en cualquier Grande École francesa es una especie de bar con un grifo de cerveza a 20 céntimos que casi nunca paga nadie. El de nuestra escuela abre lunes y miércoles de 11 a 1 de la mañana. Sí, lo habéis leido bien. Allí era donde nos encontrábamos para discutir cómo había ido el día, hablar con franceses y hacer un poco de vida social.

A veces, hacíamos foyers temáticas de diferentes país y como podréis ver en la foto, esta semana la organizaban unos españoles de un año menos, y sí. los muy motivados que somos, fuimos para hacer ambiente. Cuelgo algunas para que os hagáis una idea de como fue.


-Fotos2,3,4,5

Como podéis ver, había bastante ambiente y cosas tan típicas como la sangria y la tortilla de patata no podían faltar. También repartían banderas españolas que más de uno no se quiso poner y a pesar de ello fue fotografiado con una. La foto la tengo, lo que me han censurado de mala manera y no me la dejan poner.

-Foto6

Como podéis ver no iba en coña lo de la sangría y las bebidas.

-Foto7

Y por si alguien no me cree y se piensa que es una broma aquí tenéis una foto dentro de la escuela:

-Foto8

Para acabar, una foto simpática de Pablo y Ramón demostrando su buen rollo delante la escula. A diferencia de otras personas que me censuran innecesariamente fotos.

Y bueno para acabar, ¡ya puedo decir que el domingo debuto oficialmente como árbitro! ¡Prometo más actualizaciones!