La Défense i la seva Grande Arche! (2)

26/09/2012

La Défense, Hauts-de-Seine, 92

Com ja avançava al post anterior, avui toca parlar una mica més d'aquest lloc tan peculiar:

Benvinguts un altre cop a La Défense!

Aquest es el famós "World Trade Center" parisí. És bastant espectacular veure l'ambient que hi ha un dia normal quan la gent hi va a treballar: No deixa indiferent a ningú. Us en deixo un parell de fotos per que hi pogueu contemplar la seva grandària. 

Aquesta és vista desde l'Arc de Triomphe!

Aquesta és tot el contrari, al fons es veu l'arc!

La famosa capsa buida del mig és la Grande Arche i estèticament no deixa indiferent a ningú! Aquest edifici va ser concebut pels arquitectes Johann Otto Von Spreckelsen i Eric Reitzel (danesos) en el govern de Gerges Pompidou, com una mena de visió d'un arc de Triomf al segle XX. Va ser inaugurat el 1989 i tot i que ha tingut funcions diverses com despatxos, mirador i museu, actualment està tancat al públic. Una llàstima, tot i que és un lloc que s'ha de visitar sí o sí! A la foto podeu veure que hi vaig portar als meus amics quan van venir a veure'm a l'abril!

A continuació us presento les torres més significatives que la composen!

Tour First, amb 231 metres l'edifici més alt de França!

Tour Total: 187 metres i com remarca hi treballa el meu amic Ferran. En Pablo també treballa en una altra tot i que més petitat.

Tour T1 o Tour GDF SUEZ: 185 metres.

Tour Granite: 184 metres.

Tours Coeur Défense: dos torres bessones de 161 metres, son les de l'esquerra de la foto!

Cal dir que encara s'estan projectant torres i que és un lloc en contínua evolució! Hi podeu accedir agafant el RER A, Tramway T2 o metro Ligne 1. Ara bé, per què s'anomena la Défense? La resposta a la foto de sota!

Doncs rep el nom d'aquesta estàtua que es pot trobar allà mateix. Commemora la guerra Franco-Prussiana de 1870 i que s'anomena la Defensa de París. Sembla ser que quedava bé construir això a les afores per que vigilés l'economia francesa. Per acabar el post, us deixo una foto vista des del lloc on vaig a treballar cada dia!

Pas mal la imatge al sortir del metro!

---------------------------------------------------------------------------
Versión en español.

Como ya avanzaba en el post anterior, hoy toca hablar un poco más de este sitio tan especial:

-Foto1

¡Bienvenidos otra vez a La Défense!

Este es el famoso "World Trade Center" parisino. Es, si más no, peculiar el ambiente que hay un día normal cuando la gente trabaja: ¡no deja indiferente a nadie! Us dejo un par de fotos para que podáis contemplar su grandeza.

Esta es vista desde el Arc de Triomphe!

- Foto2

Y esta más bien es el caso contrario.

-Foto3

La famosa caja vacía del medio es la Grande Arche. Este edificio fue concebido por los arquitectos daneses Johann Otto Von Spreckelsen y Eric Reitzel en el gobierno de Gerges Pompidou, como una especie de visión futurista de un arco de Triunfo en el siglo XX. Fue inaugurado en 1989 y aunque haya tenido funciones tan diversas como despachos, miradores y museos, actualmente está cerrado al público. Una lástima, aunque a pesar de ello, ¡es un sitio que se tiene que visitar sí o sí! En la foto podéis ver que llevé a mis amigos cuando vinieron a verme el pasado abril.

-Foto4

A continuación os presento a las torres más importantes:

Tour First, con 231 metros es el edificio más alto de Francia!

-Foto5

Tour Total: 187 metros y como remarca trabaja mi amigo Ferran. Pablo también trabaja cerca, pero en otro edificio.

-Foto6

Tour T1 o Tour GDF SUEZ: 185 metros.

-Foto7

Tour Granite: 184 metros.

-Foto8

Tours Coeur Défense: dos torres gemelas de 161 metros, ¡a la izquierda de la foto!

-Foto9

Es necesario remarcar que todavía se están proyectando nuevas y que el lugar está en continua evolución. Podéis ir cogiendo el RER A, Tramway T2 o metro Ligne 1. Pero... ¿Por qué se llama La Défense? La respuesta en la foto de abajo.

-Foto10

Pues recibe el nombre de esta estatua situada allí mismo. Conmemora la guerra Franco-Prusiana de 1870 y se llama la Defensa de París. Parece ser que quedaba bien construir este complejo a las afueras para que vigilase la economía francesa. Para acabar el post, os dejo una foto hecha desde el sitio donde voy a trabajar cada día.

-Foto11

¡No están mal las vistas al salir del metro!

La Défense i la seva Grande Arche! (1)

23/09/2012

La Défense, Hauts-de-Seine (92)

Avui, possiblement presento una de les zones més espectaculars de tota França i segurament és la que m'agrada més de tota la regió parisina: La Défense!

Bàsicament és la zona de negocis i està situada fora de París. Més concretament al nord-oest seguint la prolongació de l'eix Musée du Louvre - Champs-Élysées - Arc de triomphe - Avenue de la Grande Armée. De fet em queda pendent fer aquest recorregut un día. Està situada en tres termes municipals que són: Puteaux, Courbevoie i Nanterre.

La Défense té un aspecte bastant futurista i és el centre de negocis de tot París. La zona, plena de gratacels, sembla recordar, salvant les distàncies, a un Manhattan francès. Ara bé, si us fixeu en les fotos, segurament uns preguntareu què coi feia tanta gent allà.

La resposta és que ahir, se celebrava un espectacle piromusical a la Grande Arche, i abans de sortir de festa el vem anar a veure. Us deixo unes quantes fotos!

Instants previs al començament.

Aquí podeu veure una petita mostra del que va ser: una gran combinació de foc, colors i música, amb molta, però que molta gent pel mig. Bastant espectacular això sí. 

I bé, la darrera qüestió que queda per resoldre és: què coi és la mena de capsa aquesta amb un forat al mig? 

Doncs bé: és la Grande Arche de la Défense. Però les seves funcions me les reservo pel següent post! 

-------------------------

Versión en castellano:

Hoy, seguramente presento una de las zonas más espectaculares de toda Francia y una de las que me gusta más: ¡La Défense!

-Foto1.

Básicamente, es la zona de negocios aunque está situada fuera de París. Más concretamente en el noroeste , siguiendo la prolongación del eje Musée du Louvre - Champs-Élysées - Arc de triomphe - Avenue de la Grande Armée. De hecho, aún tengo que hacer este recorrido un día. Está situada en tres términos municipales que son: Puteaux, Courbevoie i Nanterre.

-Foto2

La Défense tiene un aspecto muy futurista y es el centro de negocios parisino. La zona, llena de rascacielos, recuerda, salvando las distancias, a un Manhattan francés. Ahora bien, si os fijáis en las fotos, seguramente os preguntaréis qué narices hacía tanta gente allí.

La respuesta es que ayer, se celebraba un espectáculo piromusical a la Grande Arche, y antes de salir de fiesta, lo fuimos a ver. ¡Os dejo unas cuantas fotos!

-Foto3

Instantes previos al inicio.

-Fotos4,5,6,7,8

Aquí podéis ver una pequeña muestra de lo que fue: una gran combinación de fuego, colores y música, con mucha pero que mucha gente en medio. Eso sí, muy espectacular.

Para acabar, la última pregunta que queda por resolver es: ¿Qué es esa caja enorme con un agujero en el centro? Pues bien, es la Grande Arche de la Défense. ¡Pero su utilidad me la reservo para el siguiento post! 

Una flama que guarda una ànima!

18/09/2012

Pont de l'Alma, 7ème - 8ème - 16ème Arrondissements, Paris.

L'altre dia, en una de les típiques voltes que normalment faig per París, vaig anar a parar a aquest pont:

Com que en el cartell no es veu res, us ensenyo una foto en condicions.

Vet aquí un parell de fotos més fetes des de la seva entrada a la Place de l'Alma (Rive Gauche 8ème - 16ème):

El pont va ser construït l'any 1856 tot i que al 1974 va sofrir una remodelació. Té 153m de llarg per 42m d'amplada. Com podeu veure, no és el pont més maco de París, ni el més antic. Simplement és un pont més, tot i que té una història fosca oculta. Per descobrir-la, ens apropem una mica més a la Plaça on hi trobem això:

Aquesta flama se suposa que és una rèplica exacta de la mateixa que porta la estàtua de la Llibertat a Nova York, simbolitza, un cop més, la germanor entre França i els Estats Units i no té res a veure amb els jocs olímpics, contràriament al que un pugui pensar. Tot i tenir un significat ben clar, el monument ha esdevingut una altre cosa. Si us fixeu en el cor de paper de la foto i mireu 15 anys enrere en el temps, esbrinareu qui va morir sota aquesta flama.

En efecte, l'agost del 1997, dins el túnel que passa pel costat del pont, hi va morir la princesa de Gales més coneguda com "Lady Di". Aquesta flama ha esdevingut una mena de santuari on gent de tot el món hi diposita flors. També hi han escrits al mur de davant.

Aquest és el lloc per on va entrar el famós Mercedes i que va xocar contra un dels pilars centrals que sostenen el túnel. Algun cop l'he fet amb taxi i la veritat es que és un túnel com qualsevol d'altre. És increïble com després de tant de temps la gent se'n continua recordant del fet. Fins i tot, jo també ho recordo, tot i que tenia 7 anys. Per això dic que aquesta flama guarda una ànima dins que serà recordada per sempre!

--------------------------------------------------------

Versión en español:

El otro día, en uno de mis paseos por París que me gusta hacer normalmente, acabé en este puente:

-Foto1

Como en la foto no se ve muy bien, os pongo otra para que os hagáis una idea:

-Foto2

Y aquí un par de fotos más hechas desde la entrada a la Place de l'Alma (Rive Gauche 8ème - 16ème):

-Fotos3,4

El puente fue construido en 1856 aunque en 1974 sufrió una remodelación. Tiene 153m de largo por 42 de ancha. Como podéis ver, no es el más bonito ni el más antiguo de París. Simplemente es un puente más, a pesar de que guarda una historia oscura dentro. Para descubrirla, nos acercamos un poco más a la plaza donde encontramos esto:

-Foto5

Esta llama, réplica extacta de la misma que porta la estátua de la Libertat en Nueva York, simboliza una vez más la hermandad que une a los pueblos francés y americano y, contrariamente a lo que algunos puedan pensar, no tienen ninguna relación con los juegos olímpicos. A pesar de que su significado es claro, el monumento se ha convertido en otra cosa. Si os fijáis en el corazón de la foto y echáis la vista atrás 15 años, adivinaréis quién murió debajo de esta llama.

-Foto6

En efecto, en agosto del 97m, en el túnel que pasa al lado del puente, murió la princesa de Gales más conocida como "Lady Di". Después de aquello, esta llama se ha convertido en una especie de santuario donde turista de todo el mundo depositan flores. Tambíén se pueden encontrar escritos en el muro de delante.

- Foto7

Este es el lugar por donde entró el famoso Mercedes y chocó contra uno de los pilares centrales que sotiene el túnel. Algunq vez lo he hecho en taxi y la verdad es que no ha nada raro. Sin embargo, me parece increíble como, después de tanto tiempo, la gente se acuerde todavía del hecho. Yo también lo recuerdo, aunque tenía 7 años. Por eso digo, que esta estatua guarda una alma dentro que será recoradada... ¡para siempre!

Visitant l'Assemblée Nationale!

16/09/2012

Assemblée Nationale, 7ème Arrondissement, Paris

Aprofitant les jornades del patrimoni europees i el fet que m'estava avorrint moltíssim a casa, m'he decidit per visitar un dels llocs més importants del govern francès: l'Assemblée Nationale (Assemblea Nacional):

Situada passant el pont de la Concorde, davant del quai d'Orsay, aquest edifici ve a ser el "Congreso de los  diputados" francès, tot i que s'ha de dir, que l'aspecte d'un i un altre no tenen res a veure. El fet que hagi pogut anar avui i visitar-la es deu a que queda emmarcada dins el programa d'activitats d'aquestes jornades del patrimoni, on es poden visitar llocs que normalment estan tancats al públic en general. Aquest fet provoca que t'hagis de menjar cues descomunals!

Fins i tot un cop a dins quan passes el control pertinent, això sí, tens uns músics que t'amenitzen l'espera. 

Un cop a dins podem gaudir del "glamour" francès:

En podria posar 20 fotos més d'estàncies luxoses i plenament equipades amb quadres i peces dels darrers segles que no sé ben bé quina utilitat tenen, suposo que reunions. Però passem a on es talla el bacallà i anem per feina.

Foto de la darrera sessió programada, com podeu veure és de dimecres passat. Actualment, l'assemblea té 577 diputats, el funcionament és similar a l'espanyol tot i que s'ha de dir que el procés per elegir els diputats difereix una mica del model espanyol. A França el territori es divideix en circumscripcions i cada una envia un diputat. O sigui que tu el que votes és a un home, no a una llista presentada per la província, com és el cas d'Espanya. A més, les eleccions per formar l'assemblea son diferents que per escollir el president de la república, aquestes darreres son cada 5 anys. Això vol dir que, a vegades, el partit majoritari de l'Assemblea pot ser diferent del president. Actualment, el partit socialista en té 297 diputats pels 196 del partit pel moviment popular (Sarkozy). Sense més preàmbuls, l'hemicicle!

A les fotos no es veu molt bé però la cúpula és bastant gran! També s'ha de dir que l'assamblea té una biblioteca al més pur estil "Hogwarts" amb diferents manuscrits i actes de les sesions:

Per acabar una imatge curiosa d'una de les diferents sales que hi ha, fixeu-vos en el nom:

El saló "Pujol", sembla que ha siguit dedicat a l'antic president de la Generalitat? Obviament, és una pura coincidència que m'ha fet gràcia remarcar-la. Per desgràcia el cap de setmana ja s'ha acabat i queda una setmana per treballar, tot i que prometo més actualitzacions!

----------------------------------------------------

Versión en español:

Aprovechando las jornadas del patrimonio europeas y que me aburría mucho en casa, he decidido visitar uno de los lugares más importantes del gobierno francés, la Asamblea Nacional:

-Foto1

Situada pasando el puente de la Concorde, delante del quai d'Orsay, este edificio viene a ser el "Congreso de los diputados" francés, aunque las diferencias de aspecto entre uno y otro son considerables. El hecho que haya podido ir hoy a visitarla se debe a que queda enmarcada dentro de las actividades de estas jornadas, donde se pueden visitar lugares que normalmente están cerrados al público en general. Este hecho provoca que te tengas que comer colas muy grandes.

-Foto2

También cuando pasas el control de seguridad, eso sí, esta vez tienes un grupo de músicos que te amenizan la espera.

-Foto3

Una vez dentro podemos disfrutar del "glamour" francés:

-Fotos4,5

Podría poner 20 fotos más de estancias lujosas y muy llenas de cuadros y piezas de los últimos siglos sin saber muy bien qué utilidad tienen (reuniones supongo). Pero pasemos a donde se tratan los asuntos importantes:

-Foto6

Foto de la última sesión programada, como podemos ver es del miércoles pasado. Actualmente, la asamblea tiene 577 diputados. El funcionamiento es similar al español, aunque el proceso de selección es diferente. En Francia, el territorio está dividido en circunscripciones y cada una envía un diputado. O sea, que lo que tu votas es a una persona y no a una lista presentada por cada provincia, como es el caso español. Además, las elecciones para formar la asamblea, son diferentes que para escoger al presidente de la república, estas últimas son cada 5 años. Eso significa que, a veces, se puede dar que el partido mayoritario de la asamblea sea diferente que el del presidente. Actualmente, el partido socialista tiene 297 diputados por los 196 del partido por el movimiento popular (Sarkozy)

-Fotos7,8,9,10

En las fotos no se ve, pero la cúpula es enorme. La asamblea también tiene una biblioteca al más puro estilo "Hogwarts" donde se pueden encontrar los manuscritos y actas de las diferentes sesiones:

-Foto11

Para acabar una foto curiosa de una sala, fijaros en el nombre:

-Foto12

El salón "Pujol", ¿parece que esté dedicado al antiguo presidente de la Generalitat? Obviamente, es pura coincidencia que me ha hecha gracia remarcarla. Por desgracia el finde se ha acabado y espera una semana de trabajo por delante, ¡aunque prometo más actualizaciones!

Crisis i diaris!

13/09/2012

Le Mans.

Després d'un parell de dies bastant intensos treballant i pensant sobre més projectes, avui toca una actualització una mica diferent. Tothom sap com estan les coses a Espanya, Grècia, Portugal o Itàlia, però com va la cosa per França? En aquest post us faig cinc cèntims i així aprofito per presentar-vos els principals diaris francesos, comencem!

Le Figaro. És un diari de dretes i com podeu veure dedica la portada a la crisis i en especial a Alemanya. El títol és: Alemanya torna a donar esperança a l'Europa. No calen més comentaris. Passem al següent!

Libération. Diari clarament de bastant esquerres. Aquests darrers dies s'ha parlat bastant de la promesa electoral d'Hollande de fixar un impost del 75% a aquelles persones que guanyessin més d'un milió d'euros. Tema bastant comentat al futbol també pel fitxatge d'Ibrahimovic pel PSG. Per que us en feu una idea, si Ibra guanya 15M€ nets vol dir que el PSG ha de pagar amb impostos uns 60 bruts. Doncs bé, l'home de la foto és Bernard Arnault, el president de grup LVMH (grup de marques entre elles Louis Vuitton) i la persona més rica de França. La qüestiós és que aquest home, fa uns dies va demanar la nacionalitat belga i suposadament es va interpretar com que ho feia per eludir els impostos francesos o almenys és l'interpretació d'aquest diari que li van dedicar una portada tan emblemàtica amb el títol "Casse-toi, riche con!" o en català "Fot el camp, ric idiota." Poc després va declarar que seguiria pagant els seus impostos en França i que denunciari al diari, cosa que amb la portada de la dreta ho van voler matissar amb un "Bernard, si tornes, ho oblidem tot."

El tercer és el nostre amic Le Monde conegut pels seus comentaris anti-espanyols que més d'un cop han fet. Pel que sembla, és l'únci diari que s'ha enterat que va haver-hi una manifestació a Barcelona dimarts. La portada amb la foto de Guardiola, fa si més no pensar que són més importants les paraules d'un entrenador de futbol que del president.

Canviant de tema, aquest cap de setmana comença la lliga d'handbol francesa, la LNH. Amb un cartell de luxe! Entre d'altres, Fernandez, Karabatic o Hansen faran les delícies dels aficionats, i amb l'arribada del PSG handball i els petrodòlars, encara més! Això, també és una mena de reflexe del que està succeint ara i del que m'ha passat a mi mateix. Molts jugadors espanyols han abandonat l'ASOBAL i han marxat a França buscant una seguretat econòmica. Tal i com vaig fer jo en el seu dia. La lliga d'handbol espanyola està de capa caiguda pel tema pressupostari ja que que els clubs no són solvents, no s'han fet les coses bé, i la que fos en el seu dia la millor lliga del món, ara no és ni la meitat de lo que era. A França en canvi passa tot el contrari, tots els clubs estan sanejats i es permetent aquest luxe. Ara ja podem entendre on està situat un país i on està l'altre. 

Per cert, de moment és una idea però hi han moltes possibilitats que torni a xiular partits però aquest cop a França! Us mantindré informats!

------------------------------------------------------------------------------------

Versión en español:

Después de dos días bastante intensos trabajando y pensando en más proyectos, hoy toca una actualización un poco diferente. Todo el mundo sabe como están las cosas en España, Grecia, Portugal o Italia, pero ¿como están en Francia? En este post, os lo explico un poco y así aprovecho para presentaros los principales periódicos franceses, ¡empezamos!

-Foto1

Le Figaro es un periódico de derechas y como podéis ver dedica su portada a la crisis y en especial a Alemania. El título es: Alemania vuelve a dar esperanzas a Europa. Sobran los comentarios, ¡pasamos al siguiente!

-Foto2

Libération. Periódico claramente izquierdiasta. En estos últimos días se ha hablado mucho de la promesa electoral de Hollande de fijar un impuesto del 75% a aquellas personas que ganasen más de un millón de euros. Tema muy comentado en el mundo del fútbol gracias al fichaje de Ibrahimovic por el PSG. Para que os hagáis una idea, si Ibra gana 15M€ netos, esto significa que el PSG tiene que pagar con impuestos, unos 60 brutos. Bien, el hombre de la foto es Bernard Arnault, presidente del grupo LVMH (sociedad de marcas entre ellas Louis Vuitton) y la persona más rica de Francia. Este hombre, hace unos días, pidió la doble nacionalidad belga supuestamente para evitar los impuestos franceses según este periódico. De este modo, le dedicaron una portada tan emblemática con el título "Casse-toi, riche con!" o en español "Lárgate, rico gilipollas." Poco después, declaró que seguiría pagando sus impuestos en Francia y que demandaría al diario, cosa que con la portada de la derecha lo quisieron matizar con un “Bernard, si regresas, lo olvidamos todo.”

-Foto3

El tercero es nuestro amigo Le Monde, conocido por sus comentarios anti-españoles en más de una ocasión. Por lo que parece, es el único diario que se ha enterado que el martes hubo una manifestación en Barcelona. La portada de la sección española, con la foto de Guardiola, hace pensar que son más importantes las palabras de un entrenador de fútbol que del presidente.

-Foto4

Cambando de tema, este fin de semana empieza la liga de balonmano francesa, la LNH. ¡Con un cartel de lujo! Entre otros, Fernandez, Karabatic o Hansen harán las delicias de los aficionados, y con la llegada del PSG handball y los petrodólares ¡todavía más! Esto también, es una especie de reflejo de lo que está pasando ahora y de lo que me ha pasado a mí mismo. Muchos jugadores españoles han abandonado la ASOBAL y han marchado a Francia buscando seguridad económica. Tal y como hice yo en su día. La liga de balonmano española esta de capa caída por el tema de presupuestos puesto que la mayoría de los clubes no son solventes. No se han hecho las cosas bien y lo que en su día fue la mejor competición del mundo, ahora no es ni la mitad de lo que era. En Francia, en cambio pasa todo lo contrario, todos los clubes están saneados y se pueden permitir este lujo.

Por cierto, de momento es una idea pero hay muchas posibilidades que vuelva a arbitrar partidos, ¡pero esta vez en Francia! ¡Os tendré informados!

Una Diada si més no, diferent!

11/09/2012

Le Mans.

Onze de Setembre. Dia marcat pels catalans amb color vermell al calendari. Aprofitant la darrera foto de l'entrada anterior, la del cotxe francès amb matrícula catalana, volia fer un breu repàs històric de la relació de Catalunya dins França, ja que potser la gent no ho sap en detall, però Catalunya ha estat annexionada a França en més d'una ocasió!

El primer cop que Catalunya es va annexionar a l'estat francès va ser a la Guerra dels Segadors. Cal recordar que el conflicte es va iniciar en el marc de la Guerra dels Trenta Anys que va ser una sèrie de conflictes entre Espanya i França al segle XVII. Després de la revolta dels segadors contra les trobes castellanes del Comte Duc de Olivares, el 16 de gener de 1641, Pau Claris va proclamar la república catalana creant una primera aliança amb els francesos. Però, no va ser fins el 23 d'aquell mes, un cop que les tropes castellanes havien arribat a Barcelona, quan Catalunya es va posar a l'obediència de França i va passar a estar sota l'obediència del rei Louis XIII. Desprès de la pau de Westfàlia (1648), l'exèrcit francès va continuar a Catalunya fins el 1659 quan es firmà el tractat dels Pirineus en el qual s'estipulava que la zona Nord de Catalunya passava a domini francès. El resultat final, el que es coneix com fins ara la Catalunya Nord, el català i els seus furs varen ser prohibits al nou territori francès, en canvi Felip IV va signar obediència a les lleis catalanes. Per això la situació del català al sud de França actualment és que només és una llengua obsoleta parlada pels vells, similar a l'occità (frase dita per un francès amic meu). Això sí, la senyera hi és present a tots els llocs, com podeu veure al logo del département 66:

 No saben parlar català, això sí, no podem dir que no sentin els colors.

El segon cop que Catalunya va estar annexionada a França va ser amb la conquesta de Napoléon. El 1812, oficialment Catalunya pertanyia a l'imperi francès i estava formada per 4 departament que curiosament. no coincideixen amb els actuals:

- Bouches-de-l'Èbre, amb prefectura a Lleida.

- Montserrat, amb prefectura a Barcelona.

- Sègre, amb prefectura a Puigcerdà.

- Ter, amb prefectura a Girona.

Cal dir que al 1814 va tornar a la normalitat. A la foto podeu veure el mapa antic.

Avui, en canvi ha sigut una diada ben diferent, ja que per començar he hagut de treballar desde Le Mans ja que aquesta setmana torno a ser aquí. Més aviat he seguit la diada via internet com podeu veure a la foto.

M'ha sorprès enormement la quantitat de gent que hi s'ha aplegat. Tot i no compartir el lema de la manifestació, he de reconèixer que el dia d'avui serà recordat en tota Catalunya. Algú segurament es sorprendrà per què faig una actualització així i dic que no comparteixo el lema de la manifestació. La resposta es simple: em sento català com el que més, però també espanyol. Trobo que ara per ara, la gent s'extranya quan dic que sento les dos coses a la vegada i la veritat és que no les trobo incompatibles. M'he criat a Catalunya, he après el català a l'escola, l'he parlat amb els meus amics i l'he vist per la tele. En conseqüència, em considero català, ja que he après i he viscut la cultura. Ara bé, jo, família purament catalana, no en tinc. Tota la meva família prové o viu a Zamora. Els meus pares van venir de molt joves i tot i que ma mare el parli, l'escrigui, hagi ballat sardanes dins una colla i sigui moralment catalana, he crescut parlant castellà a casa. No em penedeixo sincerament, gràcies a això he après dos llengües a la perfecció. Trobo que és un orgull parlar i saber-ne català. Molta gent diu que quin és el motiu de parlar o saber aquesta llengua i fins i tot posen en dubte el seu ensenyament, doncs bé, el català és un idioma ben útil i preciós, me l'estimo, i gràcies a ell he pogut aprendre molt ràpid el francès. Tot i que això no treu que m'estimi el castellà també per haver-ho parlat tot el dia a casa. El català ha de ser ensenyat en igual de condicions que el castellà a les escoles, ni més una, ni menys l'altre. És més, trobo que si algun dia tinc un fill fora de Catalunya i Espanya, li parlaré les dos llengües, tant català com castellà. No han d'estar barallades les llengües ja que trobo un veritable plaer saber-ne dos, he de donar les gràcies per saber català, com també les dono per saber espanyol. Trobo que la gent a Catalunya som uns privilegiats en aquest sentit. 

Tot i pensar això i defensar Catalunya a mort, no em deixo de sentir un espanyol més. Molta gent m'ha dit "facha" quan han vist una foto meva amb una bandera d'Espanya i per moltes voltes que li doni, ho segueixo sense entendre. Comprenc que hi pot haver gent que tota la seva família és catalana, que parla català a casa i  que no és senti espanyola. Ho entenc i ho respecto. Ara bé, sembla que alguns no respectin la meva opinió. No entenc aquesta animadversió de certs espanyols contra catalans o viceversa. Siguem d'on siguem, tots tenim algun amic, familiar o estimat que se sent català o espanyol. Tot i sentir-nos diferents, no cal cridar "puta Espanya" o "todos los catalanes son una mierda". Ens estem fent i ens farem mal, molt mal, seguint així. Tampoc entenc el comportament de certs polítics "espanyols" en la gestió de la crisis i l'actitud vers Catalunya. El sistema està mal muntat i sembla que no hi ha una sortida fàcil, per això molta gent tira cap a casa seva i reclama els seus diners, és normal, jo també ho faria. Ara bé, una cosa és sentir-se espanyol o català i l'altra és ser idiota, no entenc moltes mesures del govern central i moltes no les comparteixo. Però això ja és un tema que no em pertoca. Només sé, que el que ha succeït avui marcarà el rumb de la història a Catalunya.

 Ja sé que això és un blog sobre París i els francesos, però al capdavall és el meu blog i no m'he pogut estalviar de dir la meva, en un dia tan important. Sent català independentista o català espanyol o simplement d'un altre lloc només desitjar que hagi sigut una bona Diada per tothom!

Per cert, alguns amics espanyols m'han preguntat per què escric el blog en català, i no en castellà quan ho entendria tot el món, el motiu és ben simple: m'agrada aquesta llengua i no volia que m'oblidés d'escriure-la!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Versión castellana:

Once de septiembre. Día marcado por los catalanes de color rojo en el calendario. Aprovechando la última foto de la entrada anterior, la del coche francés con matrícula catalana, quería hacer un breve repaso histórico de la relación de Cataluña dentro de Francia, quizás la gente no sabe los detalles, pero Cataluña estuvo anexionada a Francia más de una vez!

La primera vez que Cataluña se anexionó al estado francés fue en la Guerra de los Segadores. Es necesario recordar que el conflicto se inició en el marco de la Guerra de los Treinta Años que fue una serie de conflictos entre españoles y franceses en el siglo XVII. Después de la revuelta de los segadores contra las tropas castellanas del Conde Duque de Olivares, el 16 de enero de 1641, Pau Claris proclamó la república catalana creando una primera alianza con los franceses. Pero no fue hasta el 23 de aquel mismo mes, una vez que las tropas castellanas habían llegado a Barcelona, cuando Cataluña se puso bajo dominio francés y pasó a estar bajo la obediencia del rey Louis XIII. Después de la paz de Westfália (1648), el ejército francés continuó en Cataluá hasta el 1659 cuando se firmó el tratado de los Pirineos en el cual se estipulaba que la zona norte de Cataluña passase a dominio francés. El resultado final fue lo que se conoce como Cataluña Norte, el catalán y sus foros fueron prohibidos en el nuevo territorio, en cambio Felipe IV respectó las leyes catalanas. Por este motivo, la situación del catalán en el sur de Francia actualmente es que solo es una lengua obsoleta, hablada por viejos, similar a lo que le ocurrió al occitanto (frase dicha por un francés amigo mío). Ahora bien, la Senyera está presente en todos los lugares, como podéis ver en el logo del département 66:

-Foto1

No saben hablar catalán, eso sí, no se puede decir que no sientan los colores!

- Foto2

La segunda vez que Cataluña estuvo anexionada a Francia fue con la conquista de Napoléon. El 1812, oficialmente Cataluña pertenecía al imperio francés y estaba formada por 4 departamentos que curiosamente, no coincidían con los actuales.

El segon cop que Catalunya va estar annexionada a França va ser amb la conquesta de Napoléon. El 1812, oficialment Catalunya pertanyia a l'imperi francès i estava formada per 4 departament que curiosament. no coincideixen amb els actuals:

- Bouches-de-l'Èbre, con prefectura en Lérida.

- Montserrat, con prefectura en Barcelona.

- Sègre, con prefectura en Puigcerdà.

- Ter, con prefectura en Gerona.

-Foto3

Es necesario hacer saber que en el 1814 todo volvió a la normalidad. En la foto podéis ver el mapa antiguo.

Hoy en cambio, ha sido una Diada bien diferente, ya que para empezar he tenido que trabajar desde Le Mans por que esta semana vuelvo a estar aquí. Más bien, la he seguido via internet como podéis ver en la foto.

-Foto4

Me ha sorprendido enormemente la cantidad de gente que se ha reunido. Aunaue no comparto el lema de la manifestación, tengo que reconocer que el día de hoy será recordado en toda Cataluña.  Alguien seguramente se sorprenda porque hago una actualización así i digo que no comparto el lema. La respuesta es simple: me siento catalán como el que más, pero también español. Encuentro que ahora por ahora, la gente se extraña cuando digo que siento las dos cosas a la vez y la verdad es que no las veo incompatibles. Me he criado en Cataluña, he aprendido el catalán en el colegio, lo he hablado con mis amigos y lo he visto por la tele. En consecuencia, me considero catalán, ya que he aprendido y vivido la cultura. Ahora bien, yo, familia puramente catalana no tengo. Toda mi familia proviene o vive en Zamora. Mis padres vinieron muy de jóvenes y aunque mi madre hable, escriba y haya bailado Sardanas en una colla i sea moralmente catalana, he crecido hablando castellano en casa. No me arrepiento, gracias a ello he aprendido dos lenguas a la perfección. Creo que es un orgullo hablar y saber catalán. Mucha gente dice que cuál es el motivo de hablar o saber esta lengua e incluso ponen en duda su enseñamiento, pues bien, el catalán es un idioma útil y precioso, lo quiero y gracias a él he podido aprender rápido el francés. Aunque esto no saca que también quiera al castellano por haberlo hablado en casa. El catalán tiene que ser enseñado en igual de condiciones que el castellano en los colegios, ni más una, ni menos la otra. No tienen que estar peleadas ya que en mi opinión, tengo que dar las gracias por poderlas conocer. Creo que la gente de Cataluña es una privilegiada en ese sentido.

Aunque pienso esto y defiendo a Cataluña a morir, no me dejo de sentir un español más. Mucha gente me ha llamado facha cuando ha visto una foto mia con la bandera y por más vueltas que le dé, lo sigo sin entender. Comprendo que hay gente que toda su familia es catalana, que hablen catalán en casa y que no se sientan españoles. Lo entiendo y lo respeto. Ahora bien,l parece que algunos no entiendan mi opinión. No entiendo esta animadversión de ciertos españoles hacia los catalanes y viceversa. Seamos de donde seamos todos tenemos algún familiar, amigo o querido que se siente catalán o español. Aunque nos sintamos diferentes, no es necesario decir “puta Espanya” o “todos los catalanes son una mierda”. No estamos haciendo y nos haremos daño, mucho daño siguiendo así. Tampoco entiendo el comportamiento de ciertos políticos españoles en la gestión de la crisis y su actitud con Cataluña. El sistema está mal montado y parece que no hay una salida fácil, por eso mucha gente tira para su casa y reclama su dinero. Es normal, yo también lo haría. Ahora bien, una cosa es sentirse español o catalán y la otra ser idiota, no entiendo muchas mesuras del gobierno central y muchas no las comparto. Pero esto ya es un tema que no me pertoca. Sólo sé, que el que ha sucedido hoy, marcará el rumbo de la historia en Cataluña.

Sé que esto es un blog sobre París y los franceses, pero al fin y al cabo, es mi blog y no he podido estarme de dar mi opinión en un día tan importante. Catalanes independentistas, catalanes españoles o simplemente de otro lugar, sólo desear que haya sido una buena Diada para todos!

Démenagement... un altre cop!

09/09/2012

Paris

Després d'un finde una mica atabalat en el qual ha donat molt de sí, actualitzo. Ahir va ser un dia bastant mogut, en tots els sentits. El dia va començar d'aquesta manera:

Primer de tot, vam llogar un cotxe, que ens va costar un ull de la cara, ja que havíem de fer la mudança, cap al nou pis. Sí, ja fa una setmana que hi visc, però ara tocava anar a pels trastos que havíem deixat a l'escola al juny, ja que a l'hora de tornar, no hi havia més lloc a la maleta. Per que us en feu una idea, tot i viure a París, la meva uni es troba, comparant amb Barcelona, amb un poble al costat de Sabadell. Vamos que tot i tenir 4 caixes grans, havíem de llogar un cotxe per fer tot. A la foto podeu veure a l'Amparo guiant amb el mòvil de la Silvia (conductora) amb el GPS.

Després de carregar el cotxe, teníem aquest aspecte:

No foteu, cas a la cara d'idiota que poso ja que m'havia adormit (ens vam aixecar a les 9, un dissabte eh!). Aquesta foto és del primer viatge, i dic primer per que n'hi va haver un altre:

Per sort, només van ser dos, el segon amb tendedero inclòs, ja que quasi no hi havia espai. Podeu veure el resultat a la foto i la meva cara de compressió màxima. La resta de la nit va ser una festa a casa de les noies on alguns vem veure massa però tot i així, vem passar una estona ben agradable tots plegats amb algun que un altre retrobament amb amics que feia temps que no veia. No en tinc fotos, ja que aquest cop se'm va oblidar fer-ne. Avui he anat a fer una volta amb en Guillem, un amic de Barcelona que ha vingut a fer un erasmus. Passejant he trobat aquesta matrícula ben curiosa.

El 66 és el número del département francès Pyrenées Orientales dintre de la Région Languedoc-Rousillon, osigui el que ve a ser la Catalunya Nord de Perpinyà. Fa gràcia per que tot i portar la bandera i el burro català "Pays Catalan" està en francès. Curiós si més no aquest sentiment.