viernes, 3 de mayo de 2013

20 mesos, anyorança?

03/05/2013

Paris

Dimecres passat, dia 1 de maig, va fer exactament 20 mesos que hi sóc a França.


Segurament seria una dada més sense importància, però llegint les notícies sobre la derrota del Barça i el seu fi de cicle, em vaig adonar de lo ràpid que passa el temps... Fa dos dies, estava començant camins havent acabat el batxillerat i sense saber el que podria passar, igual que el Barça: una nova vida, un nou començament... 


Cinc anys després puc dir que he sigut un afortunat per haver pogut viure aquesta experiència. Primer camins a Barcelona on he pogut conèixer una pila de bons amics i segon París, on he viscut moments inoblidables. Totes aquestes experiències m'han fet créixer, com a qualsevol persona, i com el Barça en aquests darrers 5 anys puc dir que no me n'ha anat malament del tot.


Ara bé, després d'un any d'alts i baixos, com el Barça, puc dir que com ells no ha anat tan malament del tot. Potser el treball no ha sigut com me pensava, o si treballar d'enginyer com m'esperava. Si més no, l'expèriencia global resta positiva i haurà sigut un any per recordar. Tot i així, la temporada vinent es presenta plena d'incerteses i amb molts canvis...


Hauré de prendre per primer cop el control total de la meva vida i decidir el que vull. Suposo que per primer cop sóc conscient que he pres un camí sense retorn i sense volta enrere, lluny de Barcelona...


830 km des del sostre de la Torre Eiffel, tan a prop i tan lluny a la vegada. El mes de maig m'ha acabat d'agradar del tot per molts motius, suposo que el fet de que no torni a casa meva fins al juny havent un pont pel mig m'ha fet pensar moltres coses...


A vegades penso en com hagués sigut la meva vida si m'hagués quedat a Barcelona. Per moltes idees que em faci no ho podré saber mai, però la pregunta és: i si no hagués vingut? Seria com sóc ara? La resposta es ben clara.


No sé què m'esperarà en el futur, ni on estaré d'aquí un cert temps. Només sé que París i França formen part del meu present i que segur que m'hauran ajudat a mirar endavant en aquest sinuós camí!

1 comentario: