PSG - Montpellier a Bercy!

28/05/2013

Palais Omnisports de Bercy, 12ème Arrondissement, Paris

Tal i com deia a l'entrada anterior, dissabte passat vaig anar al palau de Bercy a veure la final de la copa de França d'handbol.

Bercy, pels que us soni una mica, vindria a ser una mena de Palau Sant-Jordi a París, un lloc on hi fan tota mena d'esdeveniments: des del Masters 1000 de tenis fins a concerts.

El cas es que hi anava convidat pel meu club en agraïment a haver xiulat per ells tota la temporada (em va fer gràcia que m'ho agraïssin).

El partit inmillorable: Paris Saint Germain - Montpellier, els dos millors equips de França a la final de copa.

Com veieu, tot el pavelló ple i una posada en escena immillorable.

Pels que diguien que l'handbol es un esport minoritari que mirin això!

Però el que havia de ser un partit intens i emocionant fins al final es va traduir en una pallissa que li va clavar el Montpellier al PSG (28-35) tot i haver sigut campions de lliga.

Ni Sierra ni Antonio Garcia hi van poder fer res...

D'altra banda, divendres passat va ser el meu aniversari i des d'aquí vull agrair a tothom que em va felicitar!

Tot i això, què nassos ha passat amb l'estiu? Esperem que la cosa millori!

Maig sol i plujós!

23/05/2013

Paris

Avui fa un any exacte d'aquestes dues fotos. Deixant de banda el petit detall de que el temps passa massa ràpid, com hi podeu veure a les fotos, feia un temps esplèndid. 

Bé, doncs aquest any no puc dir el mateix, més que res perquè porta plovent des de la setmana passada i aquesta sembla que vagi a canviar.

De fet més igual que plogui o no, hi estic acostumat a no veure el sol durant setmanes, però havia de ser precisament aquesta? Tinc ganes d'estiu i de sortir! No d'estar a casa!

Deixant de banda el temps fastigós, en Jose, el meu company de pis ha marxat avui de tal manera que m'he quedat sol al pis. No sé que faré amb tant espai ara! 

Per acabar ja tinc la invitació per la final de la Copa d'Handbol de França de dissabte a Bercy cortesia de Versailles Handball Club! PSG - Montpellier! No en podia demanar més!

El PSG i la batalla campal!

14/05/2013

Paris

Diumenge passat, un dia després del Barça, el Paris Saint-Germain aconseguia guanyar la Ligue 1 després de 19 anys després.

Tal i com es preveia a d'altres ciutats com Manchester o Barcelona, una festa havia sigut preparada a la plaça de Trocadéro, just davant la Torre Eiffel. El que havia de ser una festa de la ciutat, va acabar una mica malament.

"Paris desbordat"

Una batalla campal al mig de Paris que va arribar fins i tot a Champs-Élysées. Es veu que un grup d'ultres van llençar una bengala i es van dedicar a destrossat tot el que hi havia pel mig. Les conseqüències: el creuer  pel Sena de l'equip anul·lat i els incidents convertits en subjecte d'estat...

Si més no, un final bastant trist per una temporada fantàstica que ha realitzat el PSG. Jo no hi vaig poder anar ahir a la celebració, al principi em va fer ràbia però després i veient tot això casi que millor no haver-hi anat.

En qualsevol cas, a la meva Barcelona estimada el Barça també ho celebrava ahir d'una manera molt més cívica. Se'm fa estrany no hi ser... és la primera rua que em perdo des de que vaig sortir de casa meva!

20 mesos, anyorança?

03/05/2013

Paris

Dimecres passat, dia 1 de maig, va fer exactament 20 mesos que hi sóc a França.

Segurament seria una dada més sense importància, però llegint les notícies sobre la derrota del Barça i el seu fi de cicle, em vaig adonar de lo ràpid que passa el temps... Fa dos dies, estava començant camins havent acabat el batxillerat i sense saber el que podria passar, igual que el Barça: una nova vida, un nou començament... 

Cinc anys després puc dir que he sigut un afortunat per haver pogut viure aquesta experiència. Primer camins a Barcelona on he pogut conèixer una pila de bons amics i segon París, on he viscut moments inoblidables. Totes aquestes experiències m'han fet créixer, com a qualsevol persona, i com el Barça en aquests darrers 5 anys puc dir que no me n'ha anat malament del tot.

Ara bé, després d'un any d'alts i baixos, com el Barça, puc dir que com ells no ha anat tan malament del tot. Potser el treball no ha sigut com me pensava, o si treballar d'enginyer com m'esperava. Si més no, l'expèriencia global resta positiva i haurà sigut un any per recordar. Tot i així, la temporada vinent es presenta plena d'incerteses i amb molts canvis...

Hauré de prendre per primer cop el control total de la meva vida i decidir el que vull. Suposo que per primer cop sóc conscient que he pres un camí sense retorn i sense volta enrere, lluny de Barcelona...

830 km des del sostre de la Torre Eiffel, tan a prop i tan lluny a la vegada. El mes de maig m'ha acabat d'agradar del tot per molts motius, suposo que el fet de que no torni a casa meva fins al juny havent un pont pel mig m'ha fet pensar moltres coses...

A vegades penso en com hagués sigut la meva vida si m'hagués quedat a Barcelona. Per moltes idees que em faci no ho podré saber mai, però la pregunta és: i si no hagués vingut? Seria com sóc ara? La resposta es ben clara.

No sé què m'esperarà en el futur, ni on estaré d'aquí un cert temps. Només sé que París i França formen part del meu present i que segur que m'hauran ajudat a mirar endavant en aquest sinuós camí!