Pot de départ!

11/07/2013

Neuilly-sur-Seine

Aquest ha sigut el meu lloc de treball aquest any:

Demà acabo el meu stage (pràctiques) després d'haver començat quasi fa un any. A França és freqüent fer-ne un any de pràctiques entre el que seria el quart i cinquè any a Espanya. El fet de tenir a l'acabar la carrera un any d'experiència laboral pot marcar la diferència.

En general, tot i no haver-me agradat massa el treball que he realitzat durant tot l'any, ja que definitivament he acabat per odiar la geotècnia fins al fons, ha sigut una experiència positiva.

I això en teoria és el resum d'aquest any, que òbviament, he hagut de fer per validar-ho.

I això és un pot de départ. A França quan algú marxa d'una empresa normalment se sol fer un pica pica per invitar als companys.

A menys de 48 hores per tornar a casa me n'adono que el temps passa massa ràpid. 6 mesos després em sentiré com un estranger a Barcelona!

Pujant al cel de París!

08/07/2013

París

Després de dos setmanes intenses on no he tingut temps per respirar per fi trobo un moment per actualitzar el blog a falta de menys d'una setmana per tornar a la meva estimada Barcelona. 

Bé el cas es que fa dos setmanes rebia a la meva mare i la meva germana que van venir per primer cop a veure'm i de pas visitar París. Malauradament entre el treball i la mudança ja que havia de deixar el pis, no vaig tenir massa temps per fer turisme amb elles. Tot i això no va faltar la visita a la torre Eiffel! Us en deixo algunes vistes!

Aquest era el segon cop que pujava. La veritat és que no és gaire car si puges a peu fins al segon pis (3.5€, amb ascensor 5€), t'estalvies cua i és més barato. Pujar fins a dalt costa uns 7€ més, però com feia mal temps el sostre estava tancat.

D'altra banda, mentre elles marxaven dissabte jo havia de fer la mudança ja que diumenge passat havia de deixar el pis de forma no planificada i abans d'hora.

Què buit es veia i com et trobaré a faltar piset meu! Ara estic de forma provisional a casa d'un amic mentre soluciono els darrers papers burocràtics de l'any. Dissabte ja torno cap a Barcelona a gaudir d'un estiu més que merescut!

Finalment no podia acabar aquesta entrada sense fer referència a les dos persones més boges que conec:

Aquesta és la foto que aquest matí m'ha enviat el meu amic Nil que juntament amb l'Olau pensen tornar a Barcelona des de Teheran en bici. Esteu com un puta cabra nois! Però gaudiu molt i torneu aviat!!

187 dies després...

21/06/2013

Paris

Això ja s'acaba... o almenys el meu primer any treballant a una empresa. Avui, després de diverses setmanes de reflexió, ja he confirmat la data que posarà punt i final al meu segon any per terres franceses.

Si tot va bé, el 13 de juliol tornaré a trepitjar Barcelona després de més d'un any i mig sense tornar a casa. Vaig venir a París després de les vacances de nadal el 2 de gener i fins aleshores, no he tornat a Espanya.  Els motius són variats i ben diversos però l'estada més llarga que hauré fet a França ja té data de final!

Corrent per l'Arsenal!

11/06/2013

Port de l'Arsenal, 4ème, 12ème Arrondissements, Paris 

Ara que de mica en mica fa més bo i sembla ser que s'apropa l'estiu definitivament, cada cop surto a córrer pels carrers de París més sovint. No és que m'apassioni, més aviat al contrari. Però bé, s'ha de fer esport d'alguna manera.

Els laterals del Sena són un lloc bastant atractiu i motivant per fer-ho. Sobretot ara a l'estiu que els dies són més llargs. S'hi pot veure tota mena de gent menjant i prenent vi, però avui no parlaré d'això.

París a vegades és una ciutat on s'hi poden trobar coses a les quals no estem acostumats a Espanya, una és aquesta:

Això és el Port de l'Arsenal, a dins de París òbviament.

Aquesta mena de port-canal uneix el Sena amb el que ve a ser el Canal Saint-Martin. És navegable i s'hi poden trobar tota mena de vaixells.

Lo que està més al fons és la plaça de la Bastille. Però lo més estrany de tot això és la unió que té amb el Canal pròpiament dita:

Ho fa mitjançant un túnel i és que el Canal Saint-Martin va en part soterrat. Un túnel ple d'aigua per on s'hi pot navegar. A mi personalment em fot bastant de mal rollo.

I per acabar-ho d'adobar, hi construeixen l'estació del metro a sobre de l'entrada. No negareu que és ben "inusual" tot plegat.

Fer-se una orla quan acabes la carrera està massa vist!

04/06/2013

Paris

Avui fico París, però més aviat seria Barcelona. Avui 4 de juny ha sortit la orla de camins de la meva promoció. No ha sigut una sorpresa ja que havia de sortir en breus. Aquí està el resultat:

Segurament algú es preguntaria quina gracia té això, ja que és una cosa normal quan acabes la carrera. Bé, el cas es aquest: que no acabo la carrera aquest any. Em fa gracia, si més no, haver-me fet una orla un any abans de quan seria lo lògic, tot i que camins a vegades no té lògica. Ja fa dos anys que vaig deixar de fer classes a Barcelona i fins i tot arriba un moment que em pregunto d'on he sortit. A París sempre dic que estudio en una escola francesa i pocs cops faig referència a que m'hi he estat tres anys en Espanya, al menys de primeres. 

En qualsevol cas, se'm fa curiós i estrany que tampoc hi hagin sortit molts dels meus antics companys de classe (Nil, Edu, Domingo, Guillem, Toni, Lluís, Mònica o Olau entre d'altres). També crec que la capçalera està sobresaturada de professors (sembla un "hazte con todos").

Per cert, estic a la tercera fila, sisè lloc, començant per l'esquerra.

"Les berges de la Seine"

02/06/2012

Paris

Els diumenges a la tarda són dies en els que quan no hi tinc res a fer i fa bon temps m'agrada fer una passejada ben llarga per París. Els laterals del Sena són un bon lloc, com hi podeu veure a la foto amb el Louvre al fons.

Ara bé, però què son aquestes coses verdes? La resposta a la següent foto:

Si heu estat a París sabreu que son botigues on hi venen principalment llibres antics o records pels turistes.

Són bastant conegudes i em fa gràcia ja que sempre he pensat que en aquestes parades s'hi podria trobar algun manuscrit de valor incalculable amagat sota les fulles dels llibres!

PSG - Montpellier a Bercy!

28/05/2013

Palais Omnisports de Bercy, 12ème Arrondissement, Paris

Tal i com deia a l'entrada anterior, dissabte passat vaig anar al palau de Bercy a veure la final de la copa de França d'handbol.

Bercy, pels que us soni una mica, vindria a ser una mena de Palau Sant-Jordi a París, un lloc on hi fan tota mena d'esdeveniments: des del Masters 1000 de tenis fins a concerts.

El cas es que hi anava convidat pel meu club en agraïment a haver xiulat per ells tota la temporada (em va fer gràcia que m'ho agraïssin).

El partit inmillorable: Paris Saint Germain - Montpellier, els dos millors equips de França a la final de copa.

Com veieu, tot el pavelló ple i una posada en escena immillorable.

Pels que diguien que l'handbol es un esport minoritari que mirin això!

Però el que havia de ser un partit intens i emocionant fins al final es va traduir en una pallissa que li va clavar el Montpellier al PSG (28-35) tot i haver sigut campions de lliga.

Ni Sierra ni Antonio Garcia hi van poder fer res...

D'altra banda, divendres passat va ser el meu aniversari i des d'aquí vull agrair a tothom que em va felicitar!

Tot i això, què nassos ha passat amb l'estiu? Esperem que la cosa millori!

Maig sol i plujós!

23/05/2013

Paris

Avui fa un any exacte d'aquestes dues fotos. Deixant de banda el petit detall de que el temps passa massa ràpid, com hi podeu veure a les fotos, feia un temps esplèndid. 

Bé, doncs aquest any no puc dir el mateix, més que res perquè porta plovent des de la setmana passada i aquesta sembla que vagi a canviar.

De fet més igual que plogui o no, hi estic acostumat a no veure el sol durant setmanes, però havia de ser precisament aquesta? Tinc ganes d'estiu i de sortir! No d'estar a casa!

Deixant de banda el temps fastigós, en Jose, el meu company de pis ha marxat avui de tal manera que m'he quedat sol al pis. No sé que faré amb tant espai ara! 

Per acabar ja tinc la invitació per la final de la Copa d'Handbol de França de dissabte a Bercy cortesia de Versailles Handball Club! PSG - Montpellier! No en podia demanar més!

El PSG i la batalla campal!

14/05/2013

Paris

Diumenge passat, un dia després del Barça, el Paris Saint-Germain aconseguia guanyar la Ligue 1 després de 19 anys després.

Tal i com es preveia a d'altres ciutats com Manchester o Barcelona, una festa havia sigut preparada a la plaça de Trocadéro, just davant la Torre Eiffel. El que havia de ser una festa de la ciutat, va acabar una mica malament.

"Paris desbordat"

Una batalla campal al mig de Paris que va arribar fins i tot a Champs-Élysées. Es veu que un grup d'ultres van llençar una bengala i es van dedicar a destrossat tot el que hi havia pel mig. Les conseqüències: el creuer  pel Sena de l'equip anul·lat i els incidents convertits en subjecte d'estat...

Si més no, un final bastant trist per una temporada fantàstica que ha realitzat el PSG. Jo no hi vaig poder anar ahir a la celebració, al principi em va fer ràbia però després i veient tot això casi que millor no haver-hi anat.

En qualsevol cas, a la meva Barcelona estimada el Barça també ho celebrava ahir d'una manera molt més cívica. Se'm fa estrany no hi ser... és la primera rua que em perdo des de que vaig sortir de casa meva!

20 mesos, anyorança?

03/05/2013

Paris

Dimecres passat, dia 1 de maig, va fer exactament 20 mesos que hi sóc a França.

Segurament seria una dada més sense importància, però llegint les notícies sobre la derrota del Barça i el seu fi de cicle, em vaig adonar de lo ràpid que passa el temps... Fa dos dies, estava començant camins havent acabat el batxillerat i sense saber el que podria passar, igual que el Barça: una nova vida, un nou començament... 

Cinc anys després puc dir que he sigut un afortunat per haver pogut viure aquesta experiència. Primer camins a Barcelona on he pogut conèixer una pila de bons amics i segon París, on he viscut moments inoblidables. Totes aquestes experiències m'han fet créixer, com a qualsevol persona, i com el Barça en aquests darrers 5 anys puc dir que no me n'ha anat malament del tot.

Ara bé, després d'un any d'alts i baixos, com el Barça, puc dir que com ells no ha anat tan malament del tot. Potser el treball no ha sigut com me pensava, o si treballar d'enginyer com m'esperava. Si més no, l'expèriencia global resta positiva i haurà sigut un any per recordar. Tot i així, la temporada vinent es presenta plena d'incerteses i amb molts canvis...

Hauré de prendre per primer cop el control total de la meva vida i decidir el que vull. Suposo que per primer cop sóc conscient que he pres un camí sense retorn i sense volta enrere, lluny de Barcelona...

830 km des del sostre de la Torre Eiffel, tan a prop i tan lluny a la vegada. El mes de maig m'ha acabat d'agradar del tot per molts motius, suposo que el fet de que no torni a casa meva fins al juny havent un pont pel mig m'ha fet pensar moltres coses...

A vegades penso en com hagués sigut la meva vida si m'hagués quedat a Barcelona. Per moltes idees que em faci no ho podré saber mai, però la pregunta és: i si no hagués vingut? Seria com sóc ara? La resposta es ben clara.

No sé què m'esperarà en el futur, ni on estaré d'aquí un cert temps. Només sé que París i França formen part del meu present i que segur que m'hauran ajudat a mirar endavant en aquest sinuós camí!