Rue Beauregard, 2ème Arrodissement, Paris.
Aquest és el cartell del carrer on estic vivint provisionalment. No es que estigui d'okupa, ni molt menys, sino que el meu pis que he llogat, me'l donaràn al setembre. El carrer no és gaire llarg i està situat al costat de la zona dels Grands Boulevards, zona de la qual en parlaré més endavant. Per que us en feu una idea, vet aquí un parell de fotos.
Això ve a ser el que veig cada matí quan surto de casa.
De moment, estic tot l'agost al pis d'unes amigues de l'escola, ja que com dos són de vacances encara, puc ocupar una habitació lliure. En aquesta primera entrada explicaré com són, generalment els apartamets a Paris i quines peculiaritats tenen. I com tot bon començament... s'ha de fer per l'entrada.
Aquí trobem el primer personatge en aparèixer a tots els portals de Paris. Normalment pasa desapercebut a la vista si ets extranger i no vius a Paris. Pels que no ho coneixeu, segurament pensareu que és el típic "telefonillo" que piques per que t'obrin la porta, però no. És l'instrument per picar el codi i entrar a casa. A París, cap portal té clau i pany, i tots funcionen amb sistemes electrònics o amb una clau digital. Què passarà quan marxi la llum? Espero no saber-ho!
Aquesta és l'entrada del portal, i com veieu no entrem directament a casa. Moltes cases de Paris tenen això degut a l'antiguitat generalitzada de tots els edificis. I una altre cosa curiosa, es que no hi ha els típics contenidors de brossa barcelonins pel carrer, sino que aquí, les deixalles es fiquen en aquests petits cubells verds, que encara no he vist qui els treu cada dia...
Sent edificis del segle XIX és molt normal que passi això...
... i que hagis de pujar 4 pisos per unes escales que em recorden als vells pisos de Gràcia. Però per sort, al arribar a casa les vistes valen la pena!
Fins i tot al fons es veu la torre Montparnasse! Si us hi fixeu, veureu la gran quantita de xemeneies que hi tenen als terrats, que per d'altra banda, són tots d'aquest color grisaci.
Per cert, qui ha dit algun cop que París és blanc i negre? Doncs aquests dies està sent més aviat el contrari. Ni un núvol i amb una xafugor a l'ambient que és més pròpia de Sevilla que no pas d'una ciutat tan al nord.
32 graus o més! No et queixaràs Pablo que pel teu cumple no ha fent bon temps! Zorionak pels 22!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario