Pot de départ!

11/07/2013

Neuilly-sur-Seine

Aquest ha sigut el meu lloc de treball aquest any:

Demà acabo el meu stage (pràctiques) després d'haver començat quasi fa un any. A França és freqüent fer-ne un any de pràctiques entre el que seria el quart i cinquè any a Espanya. El fet de tenir a l'acabar la carrera un any d'experiència laboral pot marcar la diferència.

En general, tot i no haver-me agradat massa el treball que he realitzat durant tot l'any, ja que definitivament he acabat per odiar la geotècnia fins al fons, ha sigut una experiència positiva.

I això en teoria és el resum d'aquest any, que òbviament, he hagut de fer per validar-ho.

I això és un pot de départ. A França quan algú marxa d'una empresa normalment se sol fer un pica pica per invitar als companys.

A menys de 48 hores per tornar a casa me n'adono que el temps passa massa ràpid. 6 mesos després em sentiré com un estranger a Barcelona!

Pujant al cel de París!

08/07/2013

París

Després de dos setmanes intenses on no he tingut temps per respirar per fi trobo un moment per actualitzar el blog a falta de menys d'una setmana per tornar a la meva estimada Barcelona. 

Bé el cas es que fa dos setmanes rebia a la meva mare i la meva germana que van venir per primer cop a veure'm i de pas visitar París. Malauradament entre el treball i la mudança ja que havia de deixar el pis, no vaig tenir massa temps per fer turisme amb elles. Tot i això no va faltar la visita a la torre Eiffel! Us en deixo algunes vistes!

Aquest era el segon cop que pujava. La veritat és que no és gaire car si puges a peu fins al segon pis (3.5€, amb ascensor 5€), t'estalvies cua i és més barato. Pujar fins a dalt costa uns 7€ més, però com feia mal temps el sostre estava tancat.

D'altra banda, mentre elles marxaven dissabte jo havia de fer la mudança ja que diumenge passat havia de deixar el pis de forma no planificada i abans d'hora.

Què buit es veia i com et trobaré a faltar piset meu! Ara estic de forma provisional a casa d'un amic mentre soluciono els darrers papers burocràtics de l'any. Dissabte ja torno cap a Barcelona a gaudir d'un estiu més que merescut!

Finalment no podia acabar aquesta entrada sense fer referència a les dos persones més boges que conec:

Aquesta és la foto que aquest matí m'ha enviat el meu amic Nil que juntament amb l'Olau pensen tornar a Barcelona des de Teheran en bici. Esteu com un puta cabra nois! Però gaudiu molt i torneu aviat!!